Recuperació 1r trimestre.

Hola! Per tal que la feina no se'ns acumuli per a final de curs el dia 20 de gener, dimecres, a la tarda, farem la prova de recuperació del 1r trimestre. Hi esteu convocats tots els que no vàreu aprovar. El contingut és el mateix que entrava a la prova del desembre. Estudieu força!!!

Bones Festes!!!
Bibiana

L'obra de Narcís Oller

Aquesta presentació preparada per la Mireia Masó us servirà com a introducció a la narrativa del segle XIX en general i a la de Narcís Oller en concret. Completeu aquesta lectura amb la informació que trobareu a Versals (XTEC), estudi de La bogeria, i feu les activitats que us hem demanat.

http://es.calameo.com/read/000095980359be90437e2

Comentari d'un text narratiu.

Aquí teniu un exemple de comentari de text narratiu; en el nostre cas, d'un fragment de Tirant lo Blanc. No cal que us l'agafeu al peu de la lletra: alguns de vosaltres n'heu fet de molt encertats!

Les quatre grans cròniques

En la següent presentació podeu fer un repàs de les principals característiques de

Les quatre grans cròniques que es varen escriure en llengua catalana entre els segles XIII i XIV.

Scriptorium

Has vist la pel.lícula El nom de la Rosa? Es tracta d'una adaptació de la novel.la homònima d'Umberto Eco que, situada al s. XIV, retrata un món (els fets misteriosos transcorreguts en una abadia) que il.lustra nombrosos aspectes de l'època medieval.

Adso de Melk ens explica uns esdeveniments que van tenir lloc a finals de 1327 quan, amb Guillem de Baskerville, el seu mestre, va arribar a una abadia del nord d'Itàlia. Fra Guillem hi havia de participar en una reunió important amb altres representants religiosos i un delegat del Papa amb la intenció de suavitzar les diferències. A l'abadia Guillem investiga, ajudat per Adso, una sèrie d'estranyes morts que per a la majoria resulten inexplicables i que, per això, atribueixen al diable.

L'abadia és coneguda per la biblioteca. Això ens permet adonar-nos de la importància dels monestirs com a centres de producció i de transmissió cultural. Observa atentament aquesta escena de la pel.lícula i després fes les activitats "Respon 1" que se't proposen.

Respon (1)

Ara que has llegit aquesta entrada sobre l'escriptura a l'edat mitjana i has visualitzat uns instants d'El nom de la rosa respon les preguntes següents:

1. Quines funcions té la llengua llatina durant l'edat mitjana?
2. Quina influència té l'Església en la cultura i en la literatura de l'Edat Mitjana?
3. Què observes a la biblioteca de l'abadia que apareix a El nom de la rosa?
4. Quin element d'invenció medieval apareix a la pel.lícula?

Escriure en l'edat mitjana (1)

Durant aquest llarg període que s'estén des de la

caiguda de l'Imperi romà (s.V) fins al Renaixement (s.XVI) es desenvolupa una important literatura en llengua llatina, element identificador d'un conjunt de països europeus. Quan es començaran a sentir al carrer les llengües romàniques, als voltants del segle X, no desapareix el llatí, sinó que romandrà en èpoques posteriors com una mena d'idioma universal que fa possible la comunicació entre diverses cultures, i l'Església la continuarà utilitzant en cerimònies religioses.

L'escriptura és patrimoni, bàsicament, dels eclesiàstics. Fins i tot en les classes altes no abunden els cavallers i els nobles que saben escriure (l'aprenentatge de la lectura no es considera necessari ni útil).

Els llibres que ens han arribat d'aquella època (els còdex, llibres escrits a mà, cosits per fulls plegats en 2 i reunits en quaderns cosits i protegits per tapes) són manuscrits en pergamí, veritables objectes de luxe perquè requereixen el treball d'artesans especialitzats que els elaborin i molt sovint els adornin i il.luminin (és a dir, acoloreixin lletres i imatges). Aquestes obres s'elaboren essencialment als monestirs. Els eclesiàstics tenen el patrimoni de l'ensenyament, de la cultura, de la lectura i de l'esciptura. Els monjos fan i guarden els llibres al monestir. Aquest sistema lent i costós (un còdex pot comportar la feina de dos anys) desapareixerà amb la divulgació i aplicació del paper, a finals de segle XII. Aquest recurs ocupa poc espai i permet escriure obres extenses, canviar l'ordre dels capítols, intercalar episodis...facilitats que contribuiran desenvolupar la narrativa moderna. el sorgiment de la impremta, al segle XV, canviarà del tot el panorama de l'edició, fent néixer una petita indústria que evolucionarà amb els anys, i d'un públic lector(el burgès) que s'interessarà per la lectura. Es pot dir que l'aparició de la impremta marcarà la fi del període medieval en el terreny de la literatura.

La literatura religiosa o doctrinal ocuparà un espai important en una cultura teocèntrica com és la de l'edat mitjana i una societat feudal fonamentada en els oratores (els que resen: clergues i monjos), els bellatores (els que guerregen: nobles, cavallers, escuders, soldats) i els laboratores (els que treballen: camperols, obrers, artesans, mercaders). No obstant, dels altres àmbits socials en sortirà la literatura cavalleresca i cortesana, d'una banda, i la literatura popular, de transmissió oral, de l'altra.

Tirant lo blanc , de Joanot MARTORELL. Exposició Oral

Ara que prepareu el treball-exposició sobre diferents aspectes de Tirant lo blanc, us pot anar bé consultar aquesta presentació que explica els passos que cal seguir perquè resulti convincent i eficaç l'exposició oral.

Espero que us sigui útil!

Tirant lo blanc

Ara que esteu llegint Tirant lo Blanc, de Joanot MARTORELL, us pot ser útil aquest power point elaborat per Mireia Masó, professora de batxillerat del nostre IES. Llegiu-lo atentament i responeu les preguntes que trobareu a continuació.

?
em>

1. Quan apareixen els primers textos en llengua catalana? Quina finalitat tenen?
2. Quins factors contribueixen a la consolidació d'una literatura en llengua catalana?
3. El Segle d'Or de la literatura catalana es deu, sobretot, a escriptors valencians. Per què és així?
4. Per què Martí de Riquer diferencia Tirant lo blanc i Curial e Güelfa de les novel.les de cavalleries com Amadís de Gaula?
5. Jordi Tiñena ha escrit: "la versemblança és, doncs, una necessitat tant ideològica com literària en el moment en què Joanot Martorell escriu la seva narració". Explica per què i a quin públic s'adreça principalment l'obra.

El resum

Llegeix amb atenció el text "El llenguatge és un mitjà de comunicació", de l'assaig Una imatge no val més que mil paraules (contra els tòpics), de Jesús TUSON. Després d'una lectura atenta del text fes les següents activitats:

1. Resum del contingut. (Pots fer-lo seguint la pauta de l'enllaç que t'adjunto El resum: "contingut")

2. Comenta si es tracta d'un text explicactiu o argumentatiu i raona la resposta. (Pots ajudar-te de la consulta del tema 9 del teu llibre de text i del material addicional que t'he lliurat)

3. Explica, amb les teves paraules, aquesta idea expressada per TUSON: "Finalment, i per sobre de tot, les llengües, com a concrecions del llenguatge, ens ordenen el món i ens permeten fer la pel.lícula humana de la realitat i dels esdeveniments."

4. Quina altra o quines altres propietats que l'autor no esmenta creus que podem atribuir al llenguatge?

La imatge com a element de comunicació

Juntament amb el llenguatge les imatges, tant si es presenten estàtiques, com ara la pintura, una escultura o una fotografia, com si estan en moviment, com en una pel.lícula, comuniquen dos significats:

a) un significat figuratiu: aquell que la mira pot identificar-hi elements de la realitat que reconeix: un escenari, un paisatge, una persona...

b) un significat plàstic: aquell que l'espectador percep a partir de la combinació d'elements (composició, llum, colors, etc) que l'artista ha imprès en la seva obra.

Pel que fa a la pintura, l'existència d'una denotació purament plàstica és expressada per la pintura no figurativa, que es coneix amb el nom de pintura abstracta.

Una fotografia és una imatge; juntament amb la funció figurativa, en té una altra de plàstica: la tria de l'objecte, la distància des de la qual s'ha fet, l'angle, la profunditat del camp, el temps d'exposició, els filtres, el color són uns quants elements que fan de la fotografia un art d'interpretació de la realitat.

El cinema és fet de fotografies en moviment, és a dir, una seqüència de fotografies. El cinema ha recollit l'herència de totes les arts -la fotografia, la música, la pintura, etc.- i ha creat un llenguatge específic que el fa diferent de les altres arts. En definitiva, és una forma de comunicació que ha aconseguit en poc temps crear un llenguatge propi adaptat a la societat actual.

Finalment la música instrumental es pot comparar amb la pintura abstracta: no és en absolut figurativa, però comunica un significat estètic, plàstic, a través de la melodia, del ritme, de la intensitat i dels timbres.

ACTIVITAT

Observa la pintura de Joan Miró que tens a la part superior i després la fotografia de Cartier Bresson i comenta què et suggereixen cadascuna.

Orientacions 1r Bat

Orientacions 1r Bat

View more documents from Bibiana Corominas.