Comentari d'un text narratiu.

Aquí teniu un exemple de comentari de text narratiu; en el nostre cas, d'un fragment de Tirant lo Blanc. No cal que us l'agafeu al peu de la lletra: alguns de vosaltres n'heu fet de molt encertats!

Les quatre grans cròniques

En la següent presentació podeu fer un repàs de les principals característiques de

Les quatre grans cròniques que es varen escriure en llengua catalana entre els segles XIII i XIV.

Scriptorium

Has vist la pel.lícula El nom de la Rosa? Es tracta d'una adaptació de la novel.la homònima d'Umberto Eco que, situada al s. XIV, retrata un món (els fets misteriosos transcorreguts en una abadia) que il.lustra nombrosos aspectes de l'època medieval.

Adso de Melk ens explica uns esdeveniments que van tenir lloc a finals de 1327 quan, amb Guillem de Baskerville, el seu mestre, va arribar a una abadia del nord d'Itàlia. Fra Guillem hi havia de participar en una reunió important amb altres representants religiosos i un delegat del Papa amb la intenció de suavitzar les diferències. A l'abadia Guillem investiga, ajudat per Adso, una sèrie d'estranyes morts que per a la majoria resulten inexplicables i que, per això, atribueixen al diable.

L'abadia és coneguda per la biblioteca. Això ens permet adonar-nos de la importància dels monestirs com a centres de producció i de transmissió cultural. Observa atentament aquesta escena de la pel.lícula i després fes les activitats "Respon 1" que se't proposen.

Respon (1)

Ara que has llegit aquesta entrada sobre l'escriptura a l'edat mitjana i has visualitzat uns instants d'El nom de la rosa respon les preguntes següents:

1. Quines funcions té la llengua llatina durant l'edat mitjana?
2. Quina influència té l'Església en la cultura i en la literatura de l'Edat Mitjana?
3. Què observes a la biblioteca de l'abadia que apareix a El nom de la rosa?
4. Quin element d'invenció medieval apareix a la pel.lícula?

Escriure en l'edat mitjana (1)

Durant aquest llarg període que s'estén des de la

caiguda de l'Imperi romà (s.V) fins al Renaixement (s.XVI) es desenvolupa una important literatura en llengua llatina, element identificador d'un conjunt de països europeus. Quan es començaran a sentir al carrer les llengües romàniques, als voltants del segle X, no desapareix el llatí, sinó que romandrà en èpoques posteriors com una mena d'idioma universal que fa possible la comunicació entre diverses cultures, i l'Església la continuarà utilitzant en cerimònies religioses.

L'escriptura és patrimoni, bàsicament, dels eclesiàstics. Fins i tot en les classes altes no abunden els cavallers i els nobles que saben escriure (l'aprenentatge de la lectura no es considera necessari ni útil).

Els llibres que ens han arribat d'aquella època (els còdex, llibres escrits a mà, cosits per fulls plegats en 2 i reunits en quaderns cosits i protegits per tapes) són manuscrits en pergamí, veritables objectes de luxe perquè requereixen el treball d'artesans especialitzats que els elaborin i molt sovint els adornin i il.luminin (és a dir, acoloreixin lletres i imatges). Aquestes obres s'elaboren essencialment als monestirs. Els eclesiàstics tenen el patrimoni de l'ensenyament, de la cultura, de la lectura i de l'esciptura. Els monjos fan i guarden els llibres al monestir. Aquest sistema lent i costós (un còdex pot comportar la feina de dos anys) desapareixerà amb la divulgació i aplicació del paper, a finals de segle XII. Aquest recurs ocupa poc espai i permet escriure obres extenses, canviar l'ordre dels capítols, intercalar episodis...facilitats que contribuiran desenvolupar la narrativa moderna. el sorgiment de la impremta, al segle XV, canviarà del tot el panorama de l'edició, fent néixer una petita indústria que evolucionarà amb els anys, i d'un públic lector(el burgès) que s'interessarà per la lectura. Es pot dir que l'aparició de la impremta marcarà la fi del període medieval en el terreny de la literatura.

La literatura religiosa o doctrinal ocuparà un espai important en una cultura teocèntrica com és la de l'edat mitjana i una societat feudal fonamentada en els oratores (els que resen: clergues i monjos), els bellatores (els que guerregen: nobles, cavallers, escuders, soldats) i els laboratores (els que treballen: camperols, obrers, artesans, mercaders). No obstant, dels altres àmbits socials en sortirà la literatura cavalleresca i cortesana, d'una banda, i la literatura popular, de transmissió oral, de l'altra.